Un altre matí em desperto al mateix llit, envoltat de la mateixa merda i mirant el dia que fa per la finestra i repetint-me constantment que estic fent aquí. Realment sembla molt fàcil, si, podria sortir al carrer a mirar-me les coses des d’un altre punt de vista, però quin altre punt de vista? No en trobo cap més, tot és així de simple i per molt que provi d’enganyar-me, estic vivint en un món de molta merda on al final la merda ens acabarà menjat.
No faig vida entre persones, la faig entre bèsties egoistes, és molt trist… Tot podria ser molt fàcil si entre tots aportéssim de la nostra part, però la societat ja s’ha tornat del tot boja, és massa tard…en comptes de viure la vida, el que es fan és sobreviure a res.
No cal ser molt llest per arribar a la mateixa conclusió que jo, tots sabem que avui en dia si no tens diners no ets feliç; tot i tenint diners la gent no és feliç; i els que realment són feliços estan infravalorats per aquesta societat egoista i envejosa, com podem anar bé? Siguem realistes, això no ho arreglarem. Serà millor que deixi de pensar i surti al carrer a somriure-li a la vida i a observar totes les merdes que es creuin al meu camí; sense jutjar-les ni donar-les-hi més importància de la que es mereixen. La resta del món que visqui com vulgui!!
Mai millor dit –deixar de pensar-. Perquè s’ha de pensar en què faré o què he fet? És perdre temps! Fes el que vulguis! A tu ara mateix et ve de gust cridar, doncs crida! Crida ben fort, com si estiguessis sol, que et dirà la gent? Que digui el que vulgui! Has fet el que tenies ganes de fer, i això és realment important, que tu et sentis bé,sempre respectant, és clar.
Havent fet aquesta reflexió, necessària quan veus que ets una peça que no acabés d’encaixar, es l’hora que surto al carrer i intento trobar el punt de vista necessari per ser feliç; miro el paisatge, escolto els sorolls de la natura, oloro les flors, i aquesta nit quan el meu cos ja no pugui més, quan hagi fet tot el que em fa feliç, me’n aniré al llit amb sensacions molt diferents a les d’ahir, me’n aniré a dormir plena de felicitat.
Demà m’aixecaré i comprendré que el món ha de canviar la mirada, però abans de canviar el món, m’he de canviar a mi mateix.
Autor:
Sònia Blay Nolla
1r Fotografia Artistica
EADT
1r Fotografia Artistica EADT
0 Respostes a “REFLEXIÓ IMPORTANT”